Multiscale thermo-mechanical analysis of multi-layered coatings in solar thermal applications

Solar selective coatings can be multi-layered materials that optimize the solar absorption while reducing thermal radiation losses, granting the material long-term stability. These layers are deposited on structural materials (e.g., stainless steel, Inconel) in order to enhance the optical and thermal properties of the heat transfer system. However, interesting questions regarding their mechanical stability arise when operating at high temperatures. In this work, a full thermo-mechanical multiscale methodology is presented, covering the nano-, micro-, and macroscopic scales. In such methodology, fundamental material properties are determined by means of molecular dynamics simulations that are consequently implemented at the microstructural level by means of finite element analyses. On the other hand, the macroscale problem is solved while taking into account the effect of the microstructure via thermo-mechanical homogenization on a representative volume element (RVE). The methodology presented herein has been successfully implemented in a reference problem in concentrating solar power plants, namely the characterization of a carbon-based nanocomposite and the obtained results are in agreement with the expected theoretical values, demonstrating that it is now possible to apply successfully the concepts behind Integrated Computational Materials Engineering to design new coatings for complex realistic thermo-mechanical applications.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Multiscale thermo-mechanical analysis of multi-layered coatings in solar thermal applications

Solar selective coatings can be multi-layered materials that optimize the solar absorption while reducing thermal radiation losses, granting the material long-term stability. These layers are deposited on structural materials (e.g., stainless steel, Inconel) in order to enhance the optical and thermal properties of the heat transfer system. However, interesting questions regarding their mechanical stability arise when operating at high temperatures. In this work, a full thermo-mechanical multiscale methodology is presented, covering the nano-, micro-, and macroscopic scales. In such methodology, fundamental material properties are determined by means of molecular dynamics simulations that are consequently implemented at the microstructural level by means of finite element analyses. On the other hand, the macroscale problem is solved while taking into account the effect of the microstructure via thermo-mechanical homogenization on a representative volume element (RVE). The methodology presented herein has been successfully implemented in a reference problem in concentrating solar power plants, namely the characterization of a carbon-based nanocomposite and the obtained results are in agreement with the expected theoretical values, demonstrating that it is now possible to apply successfully the concepts behind Integrated Computational Materials Engineering to design new coatings for complex realistic thermo-mechanical applications

Estudio multidisciplinario del ecosistema manglar en la comunidad tradicional de Curral Velho : Estudio sobre la pesca artesanal y análisis de sus diferencias con la acuicultura del camarón

Aquest projecte està relacionat amb els realitats per David Vide Pifarre i Maria Briansó Martínez, i per Maria Camila Serra PompeiCurral Velho es una comunitat tradicional, situada al nord-est de Brasil, que manté una relació directa amb els ecosistemes que la envolten. La comunitat depèn del estat de conservació del medi natura, ja que obtenen diferents serveis ecositemics. En aquest territori es desenvolupen dos tipus d'economies amb unes bases molt diferents. Una economia tradicional, desenvolupada per la pròpia comunitat, que es basa en la propietat col·lectiva del territori i en optimitzar a llarg termini els beneficis que s'obtenen del medi; y un altre com la camaronicultura, la base de la qual es la obtenció de beneficis a curt termini i amb un territori de propietat privada. Aquesta superposició de models de producció genera impactes ambientals, i un conflicte socio-ambiental entre la comunitat i els que desenvolupen la camaronicultura. L'objectiu es realitzar un estudi econòmic de la pesca artesanal de Curral Velho caracteritzant manera de viure, creant una base de dades sobre pesca artesanal i elaborant indicador de beneficis econòmics generats per la pesca artesanal. Per contextualitzar els resultats es va fer un anàlisis de les dos economies existents a la comunitat. Els resultats obtinguts en primer lloc són que l'economia d'explotació intensiva aporta més guanys per les persones de la comunitat que tenen un relació directa que les que es dediquen a la pesca artesanal, però es important no aturar-se aquí: s'ha de realitzar un anàlisis més profund. Com a conclusió, la activitat pesquera es més rentable a llarg termini ja que els recursos extrets de manera sostenible i així són il·limitats y accessibles a tota la comunitat. A diferència de la camaronicultura, la pesca artesanal no genera desigualtats socials ni vulneracions dels drets humans. Tot el contrari, genera forts vincles entre els individus de la comunitat basats en el treball en equip i l'aprenentatge vivencial e intergeneracional.Curral Velho is a traditional community, located in the northeast of Brazil, which maintains a direct relationship with the ecosystem that surrounds it. The community depends on the state of conservation of the natural environment, since it provides different ecosystem services. In this same territory two types of economies with a very different basis are coexisting. A traditional economy, developed by the community, based on collective ownership of the territory and on the optimisation over time of the benefits that can be obtained from the environment; and on the other hand shrimp aquaculture, whose base is the achievement of in short term with a territory of private property. This superposition of different production means generates environmental impacts, and therefore a socio-environmental conflict between the community and those who develop the aquaculture. The aim of this study is to carry out an economic analysis of the artisanal fisheries of Curral Velho, characterizing the way of life, creating a database of the fisheries and developing indicators of economic earnings generated by the artisanal fisheries. To contextualize the results an analysis of the two community-based economies will be done. The results obtained show, first of all that the based intensive explotation economy brings more earnings to the people of the community that have a direct relationship with it than those based on the other economy, the traditional local economy. But it is important execute a deeper analysis of the situation. As concluding remark, the fishing activity is more profitable in the long run, since the extracted resources are unlimited and also accessible to the whole community. Unlike the shrimp farming, the traditional fishing does not generate social inequality or violation of human rights. On the contrary, it generates strong links between the inhabitants of the community, based on teamwork and experiential and intergenerational learning.Curral Velho es una comunidad tradicional, situada al nordeste de Brasil, que mantiene una relación directa con los ecosistemas que la rodea. La comunidad depende del estado de conservación del medio natural, ya que de él obtiene diferentes servicios ecosistémicos. En este mismo territorio se desarrollan dos tipos de economía con unas bases muy distintas. Una economía tradicional, desarrollada por la propia comunidad, que se sustenta en la propiedad colectiva del territorio y en optimizar a lo largo del tiempo los beneficios que se pueden obtener del medio; y otra como la acuicultura del camarón, cuya base es la obtención de ganancias a corto plazo y con un territorio de propiedad privada. Esta superposición de modos de producción genera impactos ambientales, y por consiguiente un conflicto socioambiental entre la comunidad y los que desarrollan la acuicultura. El objetivo es realizar un estudio económico de la pesca artesanal de CurralVelho, caracterizando el modo de vida, creando una base de datos sobre la pesca artesanal y elaborando indicadores de ganancia económica generados por la pesca artesanal. Para contextualizar los resultados se hará un análisis de las dos economías existentes en la comunidad. Los resultados obtenidos en primer lugar son que la economía de explotación intensiva aporta más ganancias para las personas de la comunidad que tienen una relación directa que las que pueden obtener los que se basan en la otra economía, la tradicional, pero es importante no quedarse en ese punto: hay que realizar un análisis más profundo. Como conclusión, la actividad pesquera es más rentable a largo plazo ya que los recursos extraídos son ilimitados y además accesibles a toda la comunidad. A diferencia de la camaronicultura, la pesca artesanal no genera desigualdad social ni vulneración de los derechos humanos. Todo lo contrario, genera fuertes vínculos entre los individuos de la comunidad basados en el trabajo en equipo y el aprendizaje vivencial e intergeneracional

Estudio multidisciplinario del ecosistema manglar en la comunidad tradicional de Curral Velho : Análisis de los servicios ecosistémicos producidos por los manglares a partir de la percepción de la comunidad de Curral Velho

Aquest projecte està relacionat amb els realitzats per Joan Carrasco Domínguez i Júlia Amorós Monrabà, i per Maria Camila Serra Pompei.Existe un número elevado de sectores de la sociedad que identifican los beneficios ofrecidos por el ecosistema del manglar así como la interacción entre ellos y el bienestar humano. Aún así, los servicios ecosistémicos (ESs) ofrecidos por la naturaleza son poco visibles y reconocidos legislativamente. Se puede observar que el manglar es uno de los ecosistemas más productivos del planeta. Tienen gran importancia tanto económica, social, ambiental como cultural, pero en las últimas décadas se ha hecho más notable una degradación progresiva debida, en gran parte, a la cría de camarón en cautividad, la camaronicultura. Por esta causa, se observa que la legislación y las políticas que pretenden gestionar estos ecosistemas, no actúan en consecuencia al no imponer ciertas medidas necesarias para esta vital protección, ni considera la importancia de los ecosistemas para la vida de las comunidades tradicionales que dependen de sus servicios para sobrevivir. Por ello es necesario producir un conocimiento sobre ESs a partir de la percepción por parte de la comunidad y que la comunidad se implique en la resolución de esta problemática, ya sea en la toma de decisiones o mediante ciertas actividades o acciones que puedan denunciar estas prácticas insostenibles. Frente a este contexto, este trabajo fue realizado a partir de la información obtenida en la comunidad de Curral Velho (Ceará, Brasil), con el objetivo de realizar un estudio sobre los ESs proveídos por los manglares a partir de la percepción de la comunidad para demostrar la importancia que éstos tienen para el bienestar de los habitantes de la comunidad que se benefician. Los resultados fueron alcanzados a partir de una combinación de metodologías sociales que hacen posible la participación por parte de los habitantes: free listing, encuestas de valoración, grupos focales y observación participante. En la aplicación de estos métodos fueron identificados nuevos ESs de carácter psicológico por los pescadores/as de la pesca artesanal. Por lo que se concluye que es importante tener en cuenta la opinión de las comunidades adyacentes para preservar los flujos ecosistémicos que proporciona el manglar.Existeix un nombre elevat de sectors de la societat que identifiquen els beneficis oferts per l'ecosistema manglar, així com la interacció entre ells i el benestar humà. Tot i això, els serveis ecosistèmics (ESs) oferts per la naturalesa són poc visibles y reconeguts legislativament. Es pot observar que el manglar és un dels ecosistemes més productius del planeta. Tenen gran importància tant econòmica, social, ambiental com cultural però en les últimes dècades s'ha fet més notable una degradació progressiva deguda, en gran part, a la cria de gambeta en captivitat, la camaronicultura. Per aquesta causa s'observa que la legislació i les polítiques que pretenen gestionar aquests ecosistemes, no actuen en conseqüència al no imposar certes mesures necessàries per aquesta protecció vital, ni considera la importància dels ecosistemes per la vida de les comunitats tradicionals que depenen dels seus serveis per sobreviure. Per això es necessari produir un coneixement sobre ESs a partir de la percepció per part de la comunitat, i que la comunitat s'impliqui en la resolució d'aquesta problemàtica ja sigui en la presa de decisions o mitjançant certes activitats o accions que poden denunciar aquestes pràctiques insostenibles. Front a aquest context, aquest treball ha sigut realitzat a partir de la informació obtinguda en la comunitat de Curral Velho (Cearà, Brasil), amb l'objectiu de realitzar un estudi sobre els ESs provinents pels manglars a partir de la percepció de la comunitat per demostrar la importància que aquests tenen pels habitants de les comunitats que es beneficien. Els resultats es van aconseguir a partir d'una combinació de metodologies socials que fan possible la participació per part dels habitants: free listings, enquestes de valoració, grups focals i observació participant. En l'aplicació d'aquests mètodes es van identificar nous ESs de caràcter psicològic pels pescadors/es de la pesca artesanal. Pel que es conclou que és molt important tenir en compte la opinió de les comunitats adjacents per preservar els fluxos ecosistèmics que proporciona el manglar.There is a large number of sectors of the society that identify the benefits offered by the mangrove ecosystem and the interaction between them and human welfare. Nevertheless, the ecosystem services (ESs) offered by nature are not very visible and recognized legislatively. In fact, the mangrove is one of the most productive ecosystems on the planet. Having a great economic, social, environmental and cultural importance. On the other hand, a progressive degradation has become more noticeable in the recent decades due, mainly, to the prawn breeding in captivity, i.e., shrimp farming. Due to this fact, the laws and policies that seek to manage these ecosystems, do not act accordingly, therefore not imposing measures that are necessary for this vital protection, and they do not consider the importance of ecosystems to the life of traditional communities that in fact depend on these services to survive. Therefore, it is necessary to produce knowledge of the ESs from the perception of the community. In fact, the community should be involved in the resolution of this problem, either in the decision-making or by certain activities or actions that could expose these unsustainable practices. In this context, this work was carried out from the information obtained in the community of Curral Velho (Ceará, Brazil), in order to conduct a study on the ESs provided by mangroves from the perception of the community to demonstrate the importance that they have for the welfare of the citizens of the community who benefit from it. The results were achieved from a combination of social methodologies that enabled the participation of the inhabitants: free listing, assessment surveys, focus groups and participant observation. In the application of these methods new ESs of psychological character by traditional fishermen were identified. So the main conclusion is that it is important to consider the opinions of the adjacent communities to preserve the ecosystem flows provided by the mangroves

Assessing progress towards meeting major international objectives related to nature and nature's contributions to people

In recognition of the importance of nature, its contributions to people and role in underpinning sustainable development, governments adopted a Strategic Plan on Biodiversity 2011-2020 through the Convention on Biological Diversity (CBD) containing 20 "Aichi Biodiversity Targets" and integrated many of these into the Sustainable Development Goals (SDGs) adopted through the United Nations in 2015. Additional multilateral environmental agreements (MEAs) target particular aspects of nature (e.g., Ramsar Convention on Wetlands; Convention on Migratory Species), drivers of biodiversity loss (e.g., Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora), or responses (e.g., World Heritage Convention). These various MEAs provide complementary fora in which governments strive to coordinate efforts to reduce the loss and degradation of nature, and to promote sustainable development. In this chapter, we assess, through a systematic review process and quantitative analysis of indicators, progress towards the 20 Aichi Targets under the Strategic Plan (and each of the 54 elements or components of these targets), targets under the SDGs that are relevant to nature and nature's contributions to people (NCP), and the goals and targets of six other MEAs. We consider the relationships between the SDGs, nature and the contributions of Indigenous Peoples and Local Communities (IPLCs) to achieving the various targets and goals, the impact of progress or lack of it on IPLCs, the reasons for variation in progress, implications for a new Strategic Plan for Biodiversity beyond 2020, and key knowledge gaps.For the 44 SDG targets assessed, including targets for poverty, hunger, health, water, cities, climate, oceans and land (Goals 1, 2, 3, 6, 11, 13, 14, 15), findings suggest that current negative trends in nature will substantially undermine progress to 22 SDG targets and result in insufficient progress to meet 13 additional targets (i.e. 80 per cent (35 out of 44) of the assessed targets) {3.3.2.1; 3.3.2.2}(established but incomplete). Across terrestrial, aquatic and marine ecosystems, current negative trends in nature and its contributions will hamper SDG progress, with especially poor progress expected towards targets on water security, water quality, ocean pollution and acidification. Trends in nature's contributions relevant to extreme event vulnerability, resource access, small-scale food production, and urban and agricultural sustainability are negative and insufficient for achieving relevant targets under SDGs 1, 2, 3, and 11. This has negative consequences for both the rural and urban poor who are also directly reliant on declining resources for consumption and income generation {3.3.2.2}. For a further 9 targets evaluated in SDGs 1, 3 and 11 a lack of knowledge on how nature contributes to targets (4 targets) or gaps in data with which to assess trends in nature (5 targets) prevented their assessment.Fil: Butchart, Stuart. London Metropolitan University; Reino UnidoFil: Miloslavich, Patricia. University of Western Australia; AustraliaFil: Reyers, Belinda. No especifíca;Fil: Galetto, Leonardo. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Córdoba. Instituto Multidisciplinario de Biología Vegetal. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Ciencias Exactas Físicas y Naturales. Instituto Multidisciplinario de Biología Vegetal; ArgentinaFil: Subramanian, Suneetha M.. No especifíca;Fil: Adams, Cristina. No especifíca;Fil: Palomo, Maria Gabriela. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Parque Centenario. Museo Argentino de Ciencias Naturales "Bernardino Rivadavia"; ArgentinaFil: McElwee, Pamela. No especifíca;Fil: Meretsky, Vicky J.. No especifíca;Fil: Morsello, Carla. No especifíca;Fil: Nel, Jeanne. No especifíca;Fil: Lynn Newberry, Teresa. No especifíca;Fil: Pacheco, Diego. No especifíca;Fil: Pyhala, Aili. No especifíca;Fil: Rossi Heras, Sergio. No especifíca;Fil: Roy, Joyashree. No especifíca;Fil: Ruiz-Mallén, Isabel. No especifíca;Fil: Salpeteur, Matthieu. No especifíca;Fil: Santos-Martin, Fernando. No especifíca;Fil: Saylor. Kirk. No especifíca;Fil: Schaffartzik, Anke. No especifíca;Fil: Sitas, Nadia. No especifíca;Fil: Speranza, Ifejika. No especifíca;Fil: Suich, Helen. No especifíca;Fil: Tittensor, Derek. No especifíca;Fil: Carignano, Patricia. No especifíca;Fil: Tsioumani, Elsa. No especifíca;Fil: Whitmee, Sarah. No especifíca;Fil: Wilson, Sarah. No especifíca;Fil: Wyndham, Felice. No especifíca;Fil: Zorondo-Rodriguez, Francisco. No especifíca

Estudio multidisciplinario del ecosistema manglar en la comunidad tradicional de Curral Velho (Ceará, Brasil) : evaluación ambiental del estado del ecosistema afectado por la camaronicultura

Aquest projecte està relacionat amb els realitats per David Vide Pifarre i Maria Briansó Martínez, i per Joan Carrasco Domínguez i Júlia Amorós Monrabà.Desde la implantación de fincas de cría de camarón cercanas a la comunidad de Curral Velho (Acarau, Ceara, Brasil), se ha producido un deterioro del medio; afectando por consiguiente al estilo de vida tradicional de la comunidad, la cual depende en gran parte de los servicios ecosistémicos aportados por el manglar. En este artículo se sintetizan los resultados obtenidos durante el estudio de la situación actual del ecosistema manglar afectado por la camaronicultura en la zona de Curral Velho. La incorporación de un análisis de la vegetación, junto con el uso de un indicador de calidad del agua y de fauna, la ostra de manglar (Crassostrea Rhizophorae), han permitido realizar una primera aproximación del estado actual del ecosistema; y estimar por ende el efecto de los viveros en la zona. En segundo lugar, mediante la literatura, se han relacionado los resultados observados con los impactos responsables de esta situación. En la zona afectada, los resultados obtenidos muestran: una abundancia más marcada de una especie arbórea, Avicennia germinans; un descenso de densidades más pronunciado entre estadios arbóreos; y diámetros inferiores de los árboles; así como densidades y tamaños de concha de Crassostrea rhizophorae inferiores respecto a la zona control. Se ha observado también la práctica mortalidad de ostras en la zona de descarga de efluentes. Los principales impactos responsables del deterioro del medio parecen ser la salinización de los acuíferos; las actividades relacionadas con el final de cada ciclo productivo; y los efectos que éstos producen en la fauna y ciclo de nutrientes del ecosistema, repercutiendo por tanto en la productividad del manglar.An environmental degradation has occurred since the creation of intensive shrimp farms near the community of Curral Velho (Acarau, Ceara, Brazil), thereby affecting the traditional and local lifestyle of the inhabitants. These inhabitants strongly depend on the ecosystem services provided by the mangrove. This paper synthesizes the results obtained in the research of the mangrove ecosystem's actual situation, which is affected by prawn aquaculture in the area of Curral Velho. The incorporation of vegetation analysis altogether with water quality and faunal indicators, as the mangrove oyster (Crassostrea rhizophorae), allowed to perform a first approximation of the mangrove's actual state, and enabled to estimate the effects of shrimp ponds in the area. Secondly, through the scientific research, a linkage between the results and impacts generated by the ponds has been established. In the affected creek, the results show the following: the dominance of an arboreal specie, Avicennia germinans; a more pronounced decrease of densities trough tree's stages; lower tree diameters; as well as, lower densities and shell sizes of the oysters compared to the control creek. Also, it has been observed a mortality of almost all the oysters in the nearest zone of the effluent's discharge. The main environmental impacts responsible of the mangrove deterioration seem to be: salt water intrusion, activities related with the end of each productive cycle, and their effects on the nutrient cycle and wildlife of the ecosystem, therefore having repercussions in the mangrove productivity.Des de la implantació de finques de cria de gambes properes a la comunitat de Curral Velho (Acarau, Ceara, Brasil), s'ha produït un deteriorament del medi, afectant per tant l'estil de vida tradicional de la comunitat, la qual depèn en gran mesura dels serveis ecosistèmics aportats pel manglar. En aquest article es sintetitzen els resultats obtinguts durant l'estudi de la situació actual de l'ecosistema manglar afectat per la camaronicultura a Curral Velho. L' incorporació d'un anàlisis de la vegetació juntament amb l'ús d'un indicador de la qualitat de l'aigua i de la fauna, l'ostra de manglar (Crassostrea rhizophorae), han permès realitzar una primera aproximació de l'estat actual del ecosistema, i estimar posteriorment l'efecte dels vivers en aquesta zona. En segon lloc, mitjançant la literatura, s'han relacionat els resultats observats amb els impactes responsables d'aquesta situació. En la zona afectada, els resultats obtinguts mostren una abundància més marcada d'una espècie vegetal, Avicennia germinans; un descens de densitats més marcat entre estatges arboris; i diàmetres dels arbres inferiors; així com densitats i mides de les closques d'ostres inferiors respecte la zona control. També s'ha observat la pràctica mortalitat absoluta d'ostres en la zona de descàrregues d'efluents. Els principals impactes responsables pel deteriorament del medi semblen ser la salinització dels aqüífers; les activitats relacionades amb la fi de cada cicle productiu; i els efectes que aquests provoquen en la fauna i el cicle de nutrients del ecosistema, repercutint per tant en la productivitat del manglar

Estudio multidisciplinario del ecosistema manglar en la comunidad tradicional de Curral Velho (Ceará, Brasil) : evaluación ambiental del estado del ecosistema afectado por la camaronicultura

Aquest projecte està relacionat amb els realitats per David Vide Pifarre i Maria Briansó Martínez, i per Joan Carrasco Domínguez i Júlia Amorós Monrabà.Desde la implantación de fincas de cría de camarón cercanas a la comunidad de Curral Velho (Acarau, Ceara, Brasil), se ha producido un deterioro del medio; afectando por consiguiente al estilo de vida tradicional de la comunidad, la cual depende en gran parte de los servicios ecosistémicos aportados por el manglar. En este artículo se sintetizan los resultados obtenidos durante el estudio de la situación actual del ecosistema manglar afectado por la camaronicultura en la zona de Curral Velho. La incorporación de un análisis de la vegetación, junto con el uso de un indicador de calidad del agua y de fauna, la ostra de manglar (Crassostrea Rhizophorae), han permitido realizar una primera aproximación del estado actual del ecosistema; y estimar por ende el efecto de los viveros en la zona. En segundo lugar, mediante la literatura, se han relacionado los resultados observados con los impactos responsables de esta situación. En la zona afectada, los resultados obtenidos muestran: una abundancia más marcada de una especie arbórea, Avicennia germinans; un descenso de densidades más pronunciado entre estadios arbóreos; y diámetros inferiores de los árboles; así como densidades y tamaños de concha de Crassostrea rhizophorae inferiores respecto a la zona control. Se ha observado también la práctica mortalidad de ostras en la zona de descarga de efluentes. Los principales impactos responsables del deterioro del medio parecen ser la salinización de los acuíferos; las actividades relacionadas con el final de cada ciclo productivo; y los efectos que éstos producen en la fauna y ciclo de nutrientes del ecosistema, repercutiendo por tanto en la productividad del manglar.An environmental degradation has occurred since the creation of intensive shrimp farms near the community of Curral Velho (Acarau, Ceara, Brazil), thereby affecting the traditional and local lifestyle of the inhabitants. These inhabitants strongly depend on the ecosystem services provided by the mangrove. This paper synthesizes the results obtained in the research of the mangrove ecosystem's actual situation, which is affected by prawn aquaculture in the area of Curral Velho. The incorporation of vegetation analysis altogether with water quality and faunal indicators, as the mangrove oyster (Crassostrea rhizophorae), allowed to perform a first approximation of the mangrove's actual state, and enabled to estimate the effects of shrimp ponds in the area. Secondly, through the scientific research, a linkage between the results and impacts generated by the ponds has been established. In the affected creek, the results show the following: the dominance of an arboreal specie, Avicennia germinans; a more pronounced decrease of densities trough tree's stages; lower tree diameters; as well as, lower densities and shell sizes of the oysters compared to the control creek. Also, it has been observed a mortality of almost all the oysters in the nearest zone of the effluent's discharge. The main environmental impacts responsible of the mangrove deterioration seem to be: salt water intrusion, activities related with the end of each productive cycle, and their effects on the nutrient cycle and wildlife of the ecosystem, therefore having repercussions in the mangrove productivity.Des de la implantació de finques de cria de gambes properes a la comunitat de Curral Velho (Acarau, Ceara, Brasil), s'ha produït un deteriorament del medi, afectant per tant l'estil de vida tradicional de la comunitat, la qual depèn en gran mesura dels serveis ecosistèmics aportats pel manglar. En aquest article es sintetitzen els resultats obtinguts durant l'estudi de la situació actual de l'ecosistema manglar afectat per la camaronicultura a Curral Velho. L' incorporació d'un anàlisis de la vegetació juntament amb l'ús d'un indicador de la qualitat de l'aigua i de la fauna, l'ostra de manglar (Crassostrea rhizophorae), han permès realitzar una primera aproximació de l'estat actual del ecosistema, i estimar posteriorment l'efecte dels vivers en aquesta zona. En segon lloc, mitjançant la literatura, s'han relacionat els resultats observats amb els impactes responsables d'aquesta situació. En la zona afectada, els resultats obtinguts mostren una abundància més marcada d'una espècie vegetal, Avicennia germinans; un descens de densitats més marcat entre estatges arboris; i diàmetres dels arbres inferiors; així com densitats i mides de les closques d'ostres inferiors respecte la zona control. També s'ha observat la pràctica mortalitat absoluta d'ostres en la zona de descàrregues d'efluents. Els principals impactes responsables pel deteriorament del medi semblen ser la salinització dels aqüífers; les activitats relacionades amb la fi de cada cicle productiu; i els efectes que aquests provoquen en la fauna i el cicle de nutrients del ecosistema, repercutint per tant en la productivitat del manglar

Estudio multidisciplinario del ecosistema manglar en la comunidad tradicional de Curral Velho : Estudio sobre la pesca artesanal y análisis de sus diferencias con la acuicultura del camarón

Aquest projecte està relacionat amb els realitats per David Vide Pifarre i Maria Briansó Martínez, i per Maria Camila Serra PompeiCurral Velho es una comunitat tradicional, situada al nord-est de Brasil, que manté una relació directa amb els ecosistemes que la envolten. La comunitat depèn del estat de conservació del medi natura, ja que obtenen diferents serveis ecositemics. En aquest territori es desenvolupen dos tipus d'economies amb unes bases molt diferents. Una economia tradicional, desenvolupada per la pròpia comunitat, que es basa en la propietat col·lectiva del territori i en optimitzar a llarg termini els beneficis que s'obtenen del medi; y un altre com la camaronicultura, la base de la qual es la obtenció de beneficis a curt termini i amb un territori de propietat privada. Aquesta superposició de models de producció genera impactes ambientals, i un conflicte socio-ambiental entre la comunitat i els que desenvolupen la camaronicultura. L'objectiu es realitzar un estudi econòmic de la pesca artesanal de Curral Velho caracteritzant manera de viure, creant una base de dades sobre pesca artesanal i elaborant indicador de beneficis econòmics generats per la pesca artesanal. Per contextualitzar els resultats es va fer un anàlisis de les dos economies existents a la comunitat. Els resultats obtinguts en primer lloc són que l'economia d'explotació intensiva aporta més guanys per les persones de la comunitat que tenen un relació directa que les que es dediquen a la pesca artesanal, però es important no aturar-se aquí: s'ha de realitzar un anàlisis més profund. Com a conclusió, la activitat pesquera es més rentable a llarg termini ja que els recursos extrets de manera sostenible i així són il·limitats y accessibles a tota la comunitat. A diferència de la camaronicultura, la pesca artesanal no genera desigualtats socials ni vulneracions dels drets humans. Tot el contrari, genera forts vincles entre els individus de la comunitat basats en el treball en equip i l'aprenentatge vivencial e intergeneracional.Curral Velho is a traditional community, located in the northeast of Brazil, which maintains a direct relationship with the ecosystem that surrounds it. The community depends on the state of conservation of the natural environment, since it provides different ecosystem services. In this same territory two types of economies with a very different basis are coexisting. A traditional economy, developed by the community, based on collective ownership of the territory and on the optimisation over time of the benefits that can be obtained from the environment; and on the other hand shrimp aquaculture, whose base is the achievement of in short term with a territory of private property. This superposition of different production means generates environmental impacts, and therefore a socio-environmental conflict between the community and those who develop the aquaculture. The aim of this study is to carry out an economic analysis of the artisanal fisheries of Curral Velho, characterizing the way of life, creating a database of the fisheries and developing indicators of economic earnings generated by the artisanal fisheries. To contextualize the results an analysis of the two community-based economies will be done. The results obtained show, first of all that the based intensive explotation economy brings more earnings to the people of the community that have a direct relationship with it than those based on the other economy, the traditional local economy. But it is important execute a deeper analysis of the situation. As concluding remark, the fishing activity is more profitable in the long run, since the extracted resources are unlimited and also accessible to the whole community. Unlike the shrimp farming, the traditional fishing does not generate social inequality or violation of human rights. On the contrary, it generates strong links between the inhabitants of the community, based on teamwork and experiential and intergenerational learning.Curral Velho es una comunidad tradicional, situada al nordeste de Brasil, que mantiene una relación directa con los ecosistemas que la rodea. La comunidad depende del estado de conservación del medio natural, ya que de él obtiene diferentes servicios ecosistémicos. En este mismo territorio se desarrollan dos tipos de economía con unas bases muy distintas. Una economía tradicional, desarrollada por la propia comunidad, que se sustenta en la propiedad colectiva del territorio y en optimizar a lo largo del tiempo los beneficios que se pueden obtener del medio; y otra como la acuicultura del camarón, cuya base es la obtención de ganancias a corto plazo y con un territorio de propiedad privada. Esta superposición de modos de producción genera impactos ambientales, y por consiguiente un conflicto socioambiental entre la comunidad y los que desarrollan la acuicultura. El objetivo es realizar un estudio económico de la pesca artesanal de CurralVelho, caracterizando el modo de vida, creando una base de datos sobre la pesca artesanal y elaborando indicadores de ganancia económica generados por la pesca artesanal. Para contextualizar los resultados se hará un análisis de las dos economías existentes en la comunidad. Los resultados obtenidos en primer lugar son que la economía de explotación intensiva aporta más ganancias para las personas de la comunidad que tienen una relación directa que las que pueden obtener los que se basan en la otra economía, la tradicional, pero es importante no quedarse en ese punto: hay que realizar un análisis más profundo. Como conclusión, la actividad pesquera es más rentable a largo plazo ya que los recursos extraídos son ilimitados y además accesibles a toda la comunidad. A diferencia de la camaronicultura, la pesca artesanal no genera desigualdad social ni vulneración de los derechos humanos. Todo lo contrario, genera fuertes vínculos entre los individuos de la comunidad basados en el trabajo en equipo y el aprendizaje vivencial e intergeneracional

Estudio multidisciplinario del ecosistema manglar en la comunidad tradicional de Curral Velho : Análisis de los servicios ecosistémicos producidos por los manglares a partir de la percepción de la comunidad de Curral Velho

Aquest projecte està relacionat amb els realitzats per Joan Carrasco Domínguez i Júlia Amorós Monrabà, i per Maria Camila Serra Pompei.Existe un número elevado de sectores de la sociedad que identifican los beneficios ofrecidos por el ecosistema del manglar así como la interacción entre ellos y el bienestar humano. Aún así, los servicios ecosistémicos (ESs) ofrecidos por la naturaleza son poco visibles y reconocidos legislativamente. Se puede observar que el manglar es uno de los ecosistemas más productivos del planeta. Tienen gran importancia tanto económica, social, ambiental como cultural, pero en las últimas décadas se ha hecho más notable una degradación progresiva debida, en gran parte, a la cría de camarón en cautividad, la camaronicultura. Por esta causa, se observa que la legislación y las políticas que pretenden gestionar estos ecosistemas, no actúan en consecuencia al no imponer ciertas medidas necesarias para esta vital protección, ni considera la importancia de los ecosistemas para la vida de las comunidades tradicionales que dependen de sus servicios para sobrevivir. Por ello es necesario producir un conocimiento sobre ESs a partir de la percepción por parte de la comunidad y que la comunidad se implique en la resolución de esta problemática, ya sea en la toma de decisiones o mediante ciertas actividades o acciones que puedan denunciar estas prácticas insostenibles. Frente a este contexto, este trabajo fue realizado a partir de la información obtenida en la comunidad de Curral Velho (Ceará, Brasil), con el objetivo de realizar un estudio sobre los ESs proveídos por los manglares a partir de la percepción de la comunidad para demostrar la importancia que éstos tienen para el bienestar de los habitantes de la comunidad que se benefician. Los resultados fueron alcanzados a partir de una combinación de metodologías sociales que hacen posible la participación por parte de los habitantes: free listing, encuestas de valoración, grupos focales y observación participante. En la aplicación de estos métodos fueron identificados nuevos ESs de carácter psicológico por los pescadores/as de la pesca artesanal. Por lo que se concluye que es importante tener en cuenta la opinión de las comunidades adyacentes para preservar los flujos ecosistémicos que proporciona el manglar.Existeix un nombre elevat de sectors de la societat que identifiquen els beneficis oferts per l'ecosistema manglar, així com la interacció entre ells i el benestar humà. Tot i això, els serveis ecosistèmics (ESs) oferts per la naturalesa són poc visibles y reconeguts legislativament. Es pot observar que el manglar és un dels ecosistemes més productius del planeta. Tenen gran importància tant econòmica, social, ambiental com cultural però en les últimes dècades s'ha fet més notable una degradació progressiva deguda, en gran part, a la cria de gambeta en captivitat, la camaronicultura. Per aquesta causa s'observa que la legislació i les polítiques que pretenen gestionar aquests ecosistemes, no actuen en conseqüència al no imposar certes mesures necessàries per aquesta protecció vital, ni considera la importància dels ecosistemes per la vida de les comunitats tradicionals que depenen dels seus serveis per sobreviure. Per això es necessari produir un coneixement sobre ESs a partir de la percepció per part de la comunitat, i que la comunitat s'impliqui en la resolució d'aquesta problemàtica ja sigui en la presa de decisions o mitjançant certes activitats o accions que poden denunciar aquestes pràctiques insostenibles. Front a aquest context, aquest treball ha sigut realitzat a partir de la informació obtinguda en la comunitat de Curral Velho (Cearà, Brasil), amb l'objectiu de realitzar un estudi sobre els ESs provinents pels manglars a partir de la percepció de la comunitat per demostrar la importància que aquests tenen pels habitants de les comunitats que es beneficien. Els resultats es van aconseguir a partir d'una combinació de metodologies socials que fan possible la participació per part dels habitants: free listings, enquestes de valoració, grups focals i observació participant. En l'aplicació d'aquests mètodes es van identificar nous ESs de caràcter psicològic pels pescadors/es de la pesca artesanal. Pel que es conclou que és molt important tenir en compte la opinió de les comunitats adjacents per preservar els fluxos ecosistèmics que proporciona el manglar.There is a large number of sectors of the society that identify the benefits offered by the mangrove ecosystem and the interaction between them and human welfare. Nevertheless, the ecosystem services (ESs) offered by nature are not very visible and recognized legislatively. In fact, the mangrove is one of the most productive ecosystems on the planet. Having a great economic, social, environmental and cultural importance. On the other hand, a progressive degradation has become more noticeable in the recent decades due, mainly, to the prawn breeding in captivity, i.e., shrimp farming. Due to this fact, the laws and policies that seek to manage these ecosystems, do not act accordingly, therefore not imposing measures that are necessary for this vital protection, and they do not consider the importance of ecosystems to the life of traditional communities that in fact depend on these services to survive. Therefore, it is necessary to produce knowledge of the ESs from the perception of the community. In fact, the community should be involved in the resolution of this problem, either in the decision-making or by certain activities or actions that could expose these unsustainable practices. In this context, this work was carried out from the information obtained in the community of Curral Velho (Ceará, Brazil), in order to conduct a study on the ESs provided by mangroves from the perception of the community to demonstrate the importance that they have for the welfare of the citizens of the community who benefit from it. The results were achieved from a combination of social methodologies that enabled the participation of the inhabitants: free listing, assessment surveys, focus groups and participant observation. In the application of these methods new ESs of psychological character by traditional fishermen were identified. So the main conclusion is that it is important to consider the opinions of the adjacent communities to preserve the ecosystem flows provided by the mangroves

Bleeper-Evo: an easy-to-handle ROV for benthic study

Bleeper Evo is a remotely operated vehicle (ROV) developed by the company Praesentis in collaboration with Institut de Ciències del Mar (CSIC) in Barcelona. The main goal of this project was to develop an 'easy-to-handle' ROV for benthic studies on the continental shelf. The 40-kg, 110 x 80 x 40-cm Bleeper Evo is capable of seafloor surveys to a maximum depth of 100 m. This ROV can be operated from small boats without a winch system and provides high-quality video images along with temperature and depth data. Two parallel laser beams (532 nm, 50 mW) provide scale in video footage, enabling quantitative analyses of seafloor features as well as characterization and measurement of substrate and fauna [...]